INFLUEIXA DE LA RELIGIO CATOLICA EN L’OBRA DE GAUDI

L'obra arquitectònica de Gaudí es defineix en funció de la seva pròpia experiència vital que quedarà marcada per una infància viscuda intensament en el si d'una família humil on es va respirar un ambient cordial i alegre, protagonitzat per la figura d'una mare amable i acurada que transmet al petit Gaudí l'amor per la natura i sobretot «la fe en el Creador d'aquesta meravella». En aquest àmbit s'inicia la fe religiosa de l'arquitecte, tota una personalitat genial i utòpica del canvi de segle.

A més del sentiment religiós, Gaudí sempre va tenir present el context social del que parteix, per tant, la seva ànima respon a dos conceptes que semblaven irreconciliables en aquella societat, religió i progrés, estant en el punt de partida de totes les seves obres des que es va iniciar en la professió d'arquitecte, ja que si bé és veritat que en la seva joventut tractant de comprometre amb els problemes dels treballadors més desfavorits, va participar de les noves teories socials contràries a tota imposició eclesiàstica, les seves protestes s'orientaven cap a l'actitud tradicional i en la seva opinió obsoleta de part del clergat més que cap als principis religiosos que seguien arrelats en la seva moral. De fet, el mateix Bassegoda va confirmar que mai va parlar en contra de la religió i que l'assistència a missa per encoratjar la seva fe va ser constant.

Es fa doncs evident, que Gaudí no es pot estudiar partint dels patrons establerts en la societat, en ell i en la seva obra coexisteixen els principis de religiositat i modernització, perquè l'autèntica religió desitja la igualtat social i per a això és necessari recórrer als nous ideals de llibertat i progrés que constitueixin el benestar comú, ara bé, de la mateixa manera, cal posar límits al nou Estat modern que proposa un tipus de vida orientada cap a l’activitat i on l'esperit humanitari queda relegat. La crítica gaudiniana s'oposa llavors a aquest materialisme modern, on la secularització es fa patent i del qual el home pot escapar atenent la seva ànima i fomentant el sentiment religiós a través del qual sentirà formar part de la creació.

Apassionat de l'arquitectura, Gaudí va voler experimentar i desenvolupar en aquesta, el seu camp artístic, una nova visió on quedés manifestada l'experiència arquitectònica a la qual va dedicar tota la seva vida. Darrere d'una vida monòtona, fora de tota activitat política-social, s'amagava un geni absolutament efervescent, dedicat de forma febril i obsessiva a la feina que sotmetia els seus projectes a una meditació profunda. Meditació que segons arribava a la maduresa unificava tècnica, estètica i religió; culminant a la Sagrada Família, síntesi del seu projecte arquitectònic.

Possiblement la soletat a què es va sotmetre va ser no només una opció estètica que al marge de la societat comú li va potenciar les seves facultats creatives, sinó també una opció religiosa a la qual semblava estar destinat i que va descobrir definitivament quan la tercera parella amb la qual podia haver compartit la seva vida, decideix separar-se'n per dedicar-se a la seva vocació religiosa. Molt aviat, la imaginació i el talent del nostre arquitecte es van posar al servei de la fe catòlica, entenent per ella, una forma de vida on prudència, bondat i optimisme va conduir la genialitat gaudiniana. Si les seves experiències més íntimes el van conduir pel camí de la fe, no ho van ser menys les desenvolupades en les seves relacions socials, a través de qui va ser el seu principal client i amic Eusebi Glielí, que mantenia una postura molt diferent a la de la burguesía convencional del moment, preocupat per el bé de tots els seus paisans, destinar la seva riquesa a configurar una Catalunya moderna que estigués a l'altura de qualsevol país europeu i que alhora mantingués les seves arrels; per a ell com per a Gaudí era necessari mantenir l'esperit de la fe religiosa vigent per trobar una esperança dins d'una nova societat cada vegada més caòtica. Va ser així com Gaudí, compenetrat amb E. Gilielí, substitueix la seva clientela d'ideòlegs obreristes per rics industrials amb els quals, gràcies a les seves possibilitats econòmiques podria dur a terme totes les seves inquietuds arquitectòniques. A partir d'aquí, els contactes van ser successius arribant a connectar amb diferents cercles eclesiàstics més o menys progressistes, que li van servir per consolidar encara més les seves conviccions religioses.

El seu caràcter, cada vegada més abstret, va progressar cap a una vida monarcal i austera, que va acabar en la dedicació completa al temple de la Sagrada Família, on es concentra el seu procés estilístic i psíquic. Una catedral que conjumina la visió artística i religiosa de l'arquitecte en un sentiment social de protesta contra la pèrdua dels valors morals, només recuperables des del si d'una família que fomenti el retorn a la moral tradicional. La Sagrada Família és doncs invocada a través d'un monument artístic posat al servei de la religió. Gaudí tenia clar que les seves reivindicacions socio-religioses només serien considerades per la nova societat emprant la grandiositat artística d'un monument que aconsegueixi atraure l'atenció de tota la població.

LA SAGRADA FAMILIA:

És la catedral que va construir Antoni Gaudí, basant-se en la síntesi de tot el seu saber arquitectònic, amb un conjunt de símblos del misteri de la fe (impresionants fachades que ens mostra el naixement, la mort i la resurrecció de Crist)

Les 18 torres són els 12 apòstols, els quatre evangelistes, la Verge María i Jesús Crist.

OPINIO PERSONAL:

Crec que tot el que Gaudi havia après de petit, li havien inculcat els seus pares i fets que li han anant passant a la seva vida amorosa, a fet que l'arquitecte tingués aquesta fe i aquest ànim per representar-la a les seves obres, perque a totom li arribi aquesta bondat que ell tenía. Era molt bon escultor, amb esperançes i un gran catòlic.