PREHISTORIA
Durant aquest periode, la guerra es simbolitzaba amb pintures rupestres a les coves. Utilitzaven materials com el carbó de llenya o d'ossos i terres de diferents colors i els aglutinaven amb aigua o greixos d'animals. Els homes prehistòrics atribuien un significat i una funció màgics o ritual a les representacions de les seves pintures. Els que eren vencedors de la lluita, anaven a la cova i pintaven amb colors vermells intensos la lluita sangonent, als adversaris derrotats al terra i als de la seva tribu en possició de lluita guanyant. Normalment dibuixaven animals que simbolitzava el que guanyava qui guanyava la lluita. Lluitaven amb les armes que podien construr-se, que normalment eren arcs i llances i qui guanyava, guanyava el territori on després es dibuixaven les guerres. Existeixen desde fa 40.000 milions d'anys. Es podien dibuixar en qualsevol tipus de roca. També es representaven les caçeres i rituals que es feien.
La escriptura jeroglífica es va començar a utilitzar al 3300 a.C. Alguns símbols dels jeroglífics són figuratius, representaven coses fàcils de reconèixer fins i tot per a qui no sabía res d'aquests símbols. Es basaven en el que veien al seu entorn. Es grabaven en pedra o fusta, molt després es va començar amb el papir. Explicaven les guerres amb els símbols, tot el que succeia, el Déu que els havia ajudat, els vencedors i els vençuts. També ho representaven amb dibuixos. Pintaven al homes que es tenien que enfrentar, li posaven la cara de perfil per no mostrar les imperfeccions, els feien amb armes i al mig pintaven al Déu que tenia que veneir la batalla. També es veien a les dones suplicant per la sort dels homes perquè no els passés res. Normalment aquestes pintures es representaven en temples, cada símbol era un so, com ara les lletres. Normalment els que es barallaven eren els esclaus contra els guardes com es mostra a la indumentària i el poder que tenien.
GRECIA
A la mitología grega, Ares era el Déu de la Guerra. Fill de Zeus i de Hera. Els grecs ja tenien altres déus guerrers, com Atena, però Ares és diferent. Ares és temperamental, brutal i sanguinari, per això era el màxim representant de la guerra. Pero els grecs que veneraven l'equilibri i la intel·ligència, mai no li van donar massa importància. En tots els combats que lliura amb Atena, o fins i tot amb mortals com Heracles o Diomedes, sempre en surt derrotat. Això mostra com els grecs preferien una combinació de força i intel·ligència a la força bruta d'Ares.
En els assumptes amorosos, en canvi, va tenir un enorme èxit. Es va aparellar amb deesses com Afrodita, nimfes com Harmonia i mortals , i va tenir nombrosos fills. Els més famosos són Eros, Deimos, Fobos, Ànteros i les Amazones.
Sol ser representat dalt d'un carro de guerra. Té l'elm d'or, porta escut, està cobert d'una armadura de bronze, porta una espasa tacada de sang i el seu braç és poderós e incansable. Sol anar acompanyat de Deimos (el terror), Fobos (el pànic) i per la seva germana Enió (el horror).
ROMA
En Mart era el déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica o el déu Júpiter. Inicialment fou el déu romà de la fertilitat i la vegetació, i protector dels bovins, però més tard s'associà amb la batalla. S'identifica amb el déu grec Ares. Com que era el déu de la primavera, quan la majoria dels seus festivals es celebren, presidia l'agricultura en general. En el seu aspecte bèl·lic, Mart rebia sacrificis abans del combat i es deia que apareixia al camp de batalla acompanyat per Bel·lona, una deessa guerrera diversament identificada com sa muller, germana o filla o cosina. També es deia que sa dona era Nerio. Marte va tenir dos fills amb Rea, Rómul i Rem. En l'art, hom presenta Mart com un guerrer armat i amb un casc crestat. També se'l presenta sobre un carro amb un escut i una llança anant a la batalla. L'escut simbolitza Roma, i segons la llegenda el seu escut caigué del cel per salvar els romans. El llop i la puput són sagrats per a ell. El mes Març i el planeta Mart estan anomenats al seu honor.
L'islam és una religió monoteista abrahàmica, fundada al segle VII. El 23% de la població mundial és fidel a aquesta religió. Totes les persones estan obligades a obeir tot el que posa al seu llibre sagrat, anomenat Alcorà. Algunes persones, ho prenen amb tant importància que son capaces de donar fins la vida per les seves tradicions. La simbologia de la guerra a l'islam, sempre ha sigut una persona creient a l'islam, amb un arma defensan del seves creences, vestit com ho posa al coran.
IMPERI HISPÀNIC
Periode comprés entre el 1580 i el 1640. En aquest periode la guerra es representava amb lluites de cavallers. Anaven pujats als cavalls com a símbol de noblesa, anaven vestits amb armadures de metall, perquè eren dures i els protegien i pesaven poc. Els que no eren nobles, lluitaven sense cavall i sense armadura. Portaven llances, arcs i espases de ferro, sovint molt pesades. Lluitaven dos bándols que cada un era simbolitzat amb la seva bandera. Estaven alineats per càrrecs i els menys importants socialment anaven al davant a les guerres.
REVOLUCIO FRANCESA
Les causes de la propia Revolució Francesa (1789-1799) varen ser ben diverses. La burgesia tenia beneficis elevats, però el seu progrés topava amb les reglamentacions que interferien en el lliure comerç i la lliure producció. A més, l'ordenació estamental els impedia accedir al poder polítics. Animats per les idees il·lustrades, els burgesos demanaren canvis polítics. Per altra banda, l'aristocràcia, s'aferrava a l'antic model feudal. Dins d'aquest context, una crisi econòmica bastant greu estava present a França. Les condicions de vida dels camperols es van agreujar a causa de l'augment de càrregues feudals. Finalment, les finances del rei estaven en bancarota perquè l'artistocràcia no pagava impostos, tan sols el tercer estat. La participació francesa en la guerra d'independència dels Estats Units va fer que el dèficit fòra crònic. El símbol de guerra de la revolució francesa és la revolució de la gent del poble contra els alts estaments. La gent del poble agafa armes i surt al carrer a protestar i arremetre contra els alts càrrecs per tota la fam i injustícies que es provoquen, aconsegueixen matar al rei.
PRIMERA GUERRA MUNDIAL
La Primera Guerra Mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc entre 1914 i 1918 i en la que hi van intervenir les principals potències europees, però també altres països d'arreu del món. Vuit milions de morts, sis milions d'invàlids. França va ser el país més afectat, proporcionalment: 1,4 milions de morts i desapareguts, equivalents a un 10% de la població activa masculina, acompanyada per un dèficit de naixements. L'estancament demogràfic francès es perllonga, amb un envelliment de la població que només assoleix créixer amb la immigració. Aquesta última participa de la reconstrucció del país, el nord del qual està en ruïnes: cases, ponts, vies fèrries, fàbriques... Durant la Primera Guerra Mundial es cavaven trinxeres al llarg del front del camp de batalla per a protegir les tropes del foc mortífer de l'artilleria i les metralladores.El símbol d'aquesta guerra era el soldat amb l'arma ficat a la trinxera.
MUSSOLINI
Guerra, els postulats del Tractat de Versalles i la Gran Crisi de 1929 van sorgir els governs totalitaris, els quals busquen imposar el control i l'ordre en la seva Nació sense importar la llibertat ni els drets dels ciutadans . Es caracteritzen per tenir una política exterior agressiva, culte a la personalitat del líder i zero tolerància al que és diferent, o és oposició al règim.
Un dels grans totalitarismes d´Europa és la ideologia fascista que neix a Itàlia.
El seu fundador, Benito Mussolini, reprèn el nom de Fascio, símbol distintiu de poder i autoritat dels antics romans, per batejar el seu moviment que va consistir en el rescat de les virtuts del gran poble romà com a signe d'identitat i de superioritat davant de qualsevol poble d'Europa.
HITLER
L'esvástica té una llarga història. S'utilitzava com a mínim 5.000 anys abans que Adolf Hitler dissenyés la bandera nazi. La paraula "esvástica" prové del sànscrit svastika, que significa "bona fortuna" o "benestar". El motiu (una creu en forma de ganxo) aparentment es va utilitzar per primera vegada en la Euràsia del Neolític, potser per representar el desplaçament del sol al cel. En els nostres dies és un símbol sagrat per a l'hinduisme, el budisme, el jainisme i el odinismo. És comú veure-la en temples o cases a l'Índia o Indonèsia. Les esvàstiques també tenen una història antiga a Europa, ja que apareixen en artefactes de cultures europees anteriors al cristianisme
A principis del segle XX, l'esvàstica s'usava molt a Europa. Tenia nombrosos significats. El més comú era un símbol de bona sort i auguris. No obstant això, al treball de Schliemann aviat el van continuar moviments völkisch, per als que l'esvàstica era un símbol de "identitat ària" i orgull nacionalista alemany.
Aquesta conjectura de l'ascendència cultural ària del poble alemany probablement sigui un dels motius principals pels quals el partit nazi va adoptar formalment l'esvàstica o Hakenkreuz (en alemany, creu en forma de ganxo) com el seu símbol el 1920
No obstant, el partit nazi no va ser l'únic a utilitzar l'esvàstica a Alemanya. Després de la Primera Guerra Mundial, diversos moviments nacionalistes d'extrema dreta van adoptar la esvàstica com a símbol. La associar a la idea d'un estat racialment "pur". Quan els nazis van obtenir el control d'Alemanya, les connotacions de l'esvàstica havien canviat per sempre. "Hitler va utilitzar la esvàstica com a síbol de lluita per la victòria de l'home de raça aria".
FRANCO
L'àguila present a l'escut de Franco noera un símbol original del règim, sino que ja era utilitzat a les armes dels Reis Católics. Aquesta era l'àguila de Sant Joan que Isabel la Catòlica va incorporar com suport al seu escut per la seva devoció per l'evangelista i va incloure una frase: «sub umbra alarum tuarum protege nos» (protegeixen's sota l'hombra de les teves ales). Va fer coronar a la reina de Castella el dia de la seva festivitat. Es va utilitzar una heràldica semblat a la dels Reis Catòlics, substituint les armes d'Aragó per les de Navarra i es va incloure la divisa Una, Grande y Libre. Franco utilitzà aquest símbol per fer entendre a totom que Espanya era unida a la guerra i només podia ser lliure i mai no estaria sotmesa. Les ales de l'àguila protegeixen la nostra nació i Espanya seria Una, Gran i Lliure. També la bandera de la falange representava la guerra, on es veien fletxes en un fons negre i vermell, el negre representava la polvora i el vermell representava la sang.
El símbol de la posguerra era l'imatge de la fam i la destrucció que va crear la guerra.
ELS SIMBOLS DE GUERRA A L'ACTUALITAT
Avui día els avanços en armes han avançat molt. Antigament s'utilitzaven espases, però ara, hem sigut testimonis de llençaments de bombes atomiques, de soldats destinats en països de guerra amb les seves ametralladores i els seus tancs. Hem sigut testimoni de morts i fams, de nens obligats a lluitar i a matar a persones. Hi ha molt de perill perquè no sabem fins on poden arrivar algunes armes nuclears, ja que com no estem en guerra al primer món, no les poden llançar, no obstant, soldats de tots els indrets, acudeixen a països en guerra per enviar ajuda sanitària, i poden acabar morts o segrestats. Igualment que veiem en totes les pel.lícules d'acció i guerres tots els tiroteig, les armes i morts, hem associat totes aquestes imatges amb guerra, destrucció...
