domingo, 16 de diciembre de 2012




La fotografía nos muestra el desfile de la Coronación, donde se celebra cada año, desde 1953, el aniversario de la coronación de Isabel II como reina de Inglaterra.
El desfile pasa por Regent Street en su trayecto, desde la abadía de Westminster hasta el palacio de Buckingham. Miles de personas salen a la calle para ver desfilar al ejercito inglés, calles decoradas con muchos colores y muchas banderas de inglaterra.
En cuanto a la fotografía, es un gran plano general, enfocado desde arriba y donde sobresalta una variedad de colores en el ejercito, que cada vez lo vamos viendo más pequeño en el horizonte y en forma de S. Esta S es irregular ya que un grupo del ejercito en medio de la fotografía se incorpora a la fila. La contaposición de las pequeñas personas y los grandes edificios nos da la sensación de que aunque la foto sea pequeña, es un gran plano que ocupa un gran espacio.

viernes, 23 de noviembre de 2012

CRITICA DE PULP FICTION

Se podría decir que Pulp Fiction es la mejor película de Tarantino.
Empezando por el reparto, todos son conocidísimos actores, que saltaron a la fama con otras películas y ahora se juntan dándo lo mejor de sí en ésta.
Tiene una banda sonora buenísima, que será icono de su director y pasará a la historia.
Los detalles estan muy bien hechos, los saltos en el tiempo y todos los capítulos que se unen perfectamente y hacen que entendamos todas las escenas a la perfección, Tarantino ha puesto mucho esmero en ser detallado y que podamos seguir la historia sin complicarnos.
El guión es muy peculiar y interesante, tanto con discusiones de pareja, ironía y humor negro, los personajes como gángster, Jules y Vicent, Butch, Lance, Jimy... que son fascinantes.
Cosas sorprendentes como el pasaje de la Bíblia que recita Jules a sus víctimas antes de morir, frases míticas como "yo no como animales guarros" hacen de esta película sorprendente y original.
El baile entre Mia y Vicent, hace recordar el tiempo de John Travolta en la película "Grease" y nos traslada a aquellos años 80.
Es una película que te deja con un buen sabor de boca, con la que te quedas con ganas de ver una seguna parte. Claro está que solo podría reproducirla con su originalidad, Tarantino.

jueves, 15 de noviembre de 2012

10 EJEMPLOS DE ESTRATEGIA DE MANIPULACION MEDIATICA

La estrategia de la distracción : la independencia de Cataluña. El gobierno pone una cortina de humo con la independencia de Cataluña, para esconder los problemas económicos de la crisis y se olviden. La gente siente que defienden a Cataluña con la independencia y no se dan cuenta de los problemas rales e importantes.





Crear problemas y ofrecer soluciones: la crisis. Decir que el país sufre una gran crisis económica para que los poíticos tengan una excusa para poner en marcha los recortes, la privatizaciones, el desmantelamiento de los servicios públicos...
Rajoy aprovecha la crisis para recortar a la sanidad y educación, con la excusa de arreglar la crisis.







La estrategia de la gradualidad: Hacen que se acepten medidas inaceptables, aplicandolas gradualmente, por años consecutivos. Condiciones como el neoliberalismo fueron aplicadas durante los 80 y los 90. El desempleo, la flexibilidad, los salarios indecentes, ubieran provocado una revolución si se hubieran echo en una sola vez.


La estrategia de diferir: Presentan una decisión inaceptable como "dolorosa pero necesaria", obtienen la aceptación en el momento, para aplicarla en el fururo. La gente al verla tan lejana piensa que todo se solucionará y no hará falta que hagan el sacrificio. Por ejemplo: la actual reforma a la edad de las pensiones del Gobierno. Al verlo lejano, la gente acepta inocentemente.


Dirigirse al público como criaturas de poca edad o enfermos mentales: Mediante los medios de comunicación transmitir mensajes próximos a la debilidad, adoptando un tono infantil y engañoso, para que la respuesta del espectador sea de poco sentido crítico, parecida a la respuesta de un niño de poca edad. Ejemplo: juegos para niños que han creado los políticos, como Alicia Sánchez Camacho, con el juego de la gaviota que intenta salvar Catalunya.


Utilizar el aspecto emocional más que el reflexivo: Spot de CIU en las elecciones para el Parlament de Cataluña. Que ponen una música agradable y Artur Mas empieza a hablar con personas normales y corrientes (así la gente se identifica con esas personas) prometiéndoles y pareciendo su amigo.


Mantener al público en la ignorancia y la mediocridad: Zapatero en su mandato, cuando estábamos al borde de la crisis, nos confirmaba que todo iba bien y que habían brotes verdes, cuando él sabía que en realidad había una crisis mundial que también nos iba a afectar a nosotros. Tuvo engañado a todo el mundo.





Estimular al público a ser complaciente con la mediocridad: Un ejemplo claro sería Belén Esteban, que hace creer a sus seguidores, espectadores, público de que ser como ella tiene valor en la vida y puedes triunfar.









Reforzar la auto-culpabilidad: Esta estrategia es muy común en el mundo laboral, ya que a menudo, y en tiempos de crisis económica como el de ahora,  se despide a los trabajadores echándoles la culpa del despido, sin tenerla, para así no tener que pagar el finiquito.





Conocer a los individuos mejor de lo que ellos mismos se conocen: La televisión es un claro ejemplo, que sabe lo que decirnos para hacernos sentir bien, mal, tristes, contentos, enfadados... Todos los avances neurológicos del momento han influido en que los medios de comunicación sepan más de nosotros que nosotros mismos.

martes, 29 de mayo de 2012

EL BUDISME

EL BUDISME


Religió NO TEÍSTA iniciada per BUDA al segle V a.C. a l'Índia.

No hi ha un Déu únic, per arribar a la divinitat cal arribar a l'estat de Nirvana

-Què és el Nirvana?
És l'estat de puresa màxima, on no hi ha patiments, amor, odi ni res... Tot el que patim es a causa dels desitjos.
És un estat lliure. Hi ha persones que quan han arribat, ajuden a les altres a arribar-hi, es diuen boddhisattva

-Com arribem al Nirvana?
Hi ha dues víes:
*Per la meditació i deixant de banda tots els desitjos
*Renèixer fins que pugis deixar de banda el dolent i centrarte

Rituals
 El més important és el de la TARA VERDA els diumenges al matí.
Consisteix es que la Tara Verda s'aixeca del seu lotus i ens protegeix de les pors i dels enemics.

També es celebra:
El Sakyamuni
El Bodhi
El Parinirvana
El Phagguna

Una altra celebració important és l'any nou budista. Es fa la festa de l'aigua, on la gent es llença aigua per purificar-se. Estem al 2555 segons el calendari Budista.

Els monjos budistes
La seva comunitat es diu Sangha monàstica. Està formada per persones ordenades, o qualsevol que es dediqui a la recerca de la seva realització. Els budistes han de renunciar als diners i al treball i viure mendigant al temple.

El temple budista del Garraf
S'ha convertit en un del més importants internacionalment, ofereix servei als peregrins i es un punt de calma enmig de la natura. Al centre hi ha una estàtua envoltada d'uns bidons que giren i has de donar totes les voltes que vulguis fent-los rodar i concentran-te per intentar alliberar tots els pensaments.

Quatre veritats nobles
Al budisme hi ha quatre veritats nobles:
1-La vida inclou patiments
2-L'origen del patiment és el desig
3-El patiment s'estingueix quan s'estingueix la seva causa
4-El noble camí és el métode per extingir el patiment


La roda del dharma
És el símbol budista. Té vuit radis que representen el noble camí del budisme i són puntiaguts per tallar l'ignorància.


Chakras
Tenim 7 punts d'energia a tot el cos anomenats chakras.
Cadascun es relaciona amb algun àmbit de la nostra vida i cos


Famosos Budistes
Entre ells:
Angelina Jolie
Brad Pitt
Orlando Bloom
Richard Gere

martes, 1 de mayo de 2012

LA MORT DE JESUS I ELS DARRERS 50 DIES

LA MORT DE JESUS

Era ja cap al migdia quan es va estendre per tota la terra una foscor que va durar fins a les tres de la tarda: el sol s'havia amagat. Llavors la cortina del santuari s'esquinçà pel mig. Jesús va cridar amb tota la força:
-Pare, confio el meu alè a les teves mans.
I havent dit això, va espirar.
Quan el centurió va veure això comprengué que aquest home era innocent.













EL COP DE LLANÇA

Per als jueus era el dia de la preparació i els cossos nos es podien quedar a la creu. Van demanar a Pilat que trenquesin les cames dels crucificats i treguessin els cossos. Quan arribaren a Jesús, es van adonar que ja era mort i no li trencaren les cames, però un dels soldats el traspassà amb un cop de llança i en va sortir sang i aigua. S'havia complert el que possava a l'Escriptura: no li han de treure cao os - miraran aquell que han traspassat.






























LA SEPULTURA

Josep d'Arimatea, que era deixeble ric de Jesús, va demanar a Pilat l'autorització per a treure el cos de Jesús de la creu. Pliat va accedir i Josep amb Nicodem, van prendre el cos de Jesús i el van embolcallar amb un llençol, juntament amb espècies aromàtiques, tal com és costum d'enterrar entre els jueus. El van portar a un sepulcre que havia prop d'on havien cruxificat a Jesús.
































ELS SEPULCRE CUSODIAT I ANUNCI DE LA RESURRECCIÓ

El dissabte, els grans sacerdots anaren a dir-li a Pilat que possesin guardes al sepulcre de Jesús, perquè afirmaven que ressucitaría en tres dies i no volien que s'emportessin el cos per fer creure que havia estat un miracle. Quan clarejava el diumenge Maria Magdalena i l'altre Maria van anar al sepulcre i un gran terratrèmol va fer que un àngel baixés del cel i mogués la pedra del sepulcre. Anuncià que Jesús havia resuccitat i que que el veurien a Galilea. Els soldats espantats van anar a comunicar-ho tot.

























APARICIÓ A MARIA MAGDALENA

Maria estava plorant a la vora del sepulcre i preguntà a dos àngels que on estava Jesús, es girà i allà estava Jesús però no el va reconèixer. Ell li diu pel seu nom i de sobte el reconèix. Li va demanar que busqués als deixebles i els expliqués tot, però ells no la van creure.































CAMI D'EMMAUS

Aquell mateix dia, dos dels deixebles feien camí cap Emmaús. Jesús se'ls va acostar però no el van reconèixer. Tot el camí Jesús els va parlar de les Escriptures i dels llibres de Moisés. Quan van arrivar els deixebles van pregar que es quedés amb ells. Quan al sopar Jesús prengué el pà, el beneii i el partí es van adonar que era ell i va desaparèixer.
























APARICIO ALS DEIXEBLES

Els Onze reunits a Jerusalem parlaven de tot el que havia succeit, quan Jesús es presentà enmig de tots. Ells, plens de por, es pensaven que era un esperit. Jesús els va dir que no s'espantéssin, que era de carn i ossos, va mostrar les mans i els peus i va dir que si no estaven satisfets que li donessin de menjar, i va menjar davant de tots. Els va encomanar que anessin per tot el món anunciant l'evangeli i els qui siguin batejats es salvaran, però els qui no, serien condemnats.



























ASCENSIO DE JESUS

Jesús se'les endugué fora de la ciutat, alçà les mans i els va beneir. I mentre els beneïa, es va separar d'ells i fou endut al cel i s'assegué a la dreta de Déu.






























L'ESPERIT SANT ARRIVA A PENTECOSTA

Tots estaven reunits i va venir una ventada i en tota la casa es va sentir un gran remor. Llavors un foc se'ls possà a sobre a cada un i van començar a parlar en idiomes diferents. Van quedar embriagats de l'Esperit Sant. Ningú entenía què els havia passat. Es pensaven que estaven borratxos.















viernes, 16 de marzo de 2012

SIMBOLOGIA DE LA GUERRA DURANT LA HISTORIA

PREHISTORIA


Durant aquest periode, la guerra es simbolitzaba amb pintures rupestres a les coves. Utilitzaven materials com el carbó de llenya o d'ossos i terres de diferents colors i els aglutinaven amb aigua o greixos d'animals. Els homes prehistòrics atribuien un significat i una funció màgics o ritual a les representacions de les seves pintures. Els que eren vencedors de la lluita, anaven a la cova i pintaven amb colors vermells intensos la lluita sangonent, als adversaris derrotats al terra i als de la seva tribu en possició de lluita guanyant. Normalment dibuixaven animals que simbolitzava el que guanyava qui guanyava la lluita. Lluitaven amb les armes que podien construr-se, que normalment eren arcs i llances i qui guanyava, guanyava el territori on després es dibuixaven les guerres. Existeixen desde fa 40.000 milions d'anys. Es podien dibuixar en qualsevol tipus de roca. També es representaven les caçeres i rituals que es feien.


La escriptura jeroglífica es va començar a utilitzar al 3300 a.C. Alguns símbols dels jeroglífics són figuratius, representaven coses fàcils de reconèixer fins i tot per a qui no sabía res d'aquests símbols. Es basaven en el que veien al seu entorn. Es grabaven en pedra o fusta, molt després es va començar amb el papir. Explicaven les guerres amb els símbols, tot el que succeia, el Déu que els havia ajudat, els vencedors i els vençuts. També ho representaven amb dibuixos. Pintaven al homes que es tenien que enfrentar, li posaven la cara de perfil per no mostrar les imperfeccions, els feien amb armes i al mig pintaven al Déu que tenia que veneir la batalla. També es veien a les dones suplicant per la sort dels homes perquè no els passés res. Normalment aquestes pintures es representaven en temples, cada símbol era un so, com ara les lletres. Normalment els que es barallaven eren els esclaus contra els guardes com es mostra a la indumentària i el poder que tenien.



















GRECIA

A la mitología grega, Ares era el Déu de la Guerra. Fill de Zeus i de Hera. Els grecs ja tenien altres déus guerrers, com Atena, però Ares és diferent. Ares és temperamental, brutal i sanguinari, per això era el màxim representant de la guerra. Pero els grecs que veneraven l'equilibri i la intel·ligència, mai no li van donar massa importància. En tots els combats que lliura amb Atena, o fins i tot amb mortals com Heracles o Diomedes, sempre en surt derrotat. Això mostra com els grecs preferien una combinació de força i intel·ligència a la força bruta d'Ares.
En els assumptes amorosos, en canvi, va tenir un enorme èxit. Es va aparellar amb deesses com Afrodita, nimfes com Harmonia i mortals , i va tenir nombrosos fills. Els més famosos són Eros, Deimos, Fobos, Ànteros i les Amazones.
Sol ser representat dalt d'un carro de guerra. Té l'elm d'or, porta escut, està cobert d'una armadura de bronze, porta una espasa tacada de sang i el seu braç és poderós e incansable. Sol anar acompanyat de Deimos (el terror), Fobos (el pànic) i per la seva germana Enió (el horror).




















ROMA

En Mart era el déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica o el déu Júpiter. Inicialment fou el déu romà de la fertilitat i la vegetació, i protector dels bovins, però més tard s'associà amb la batalla. S'identifica amb el déu grec Ares. Com que era el déu de la primavera, quan la majoria dels seus festivals es celebren, presidia l'agricultura en general. En el seu aspecte bèl·lic, Mart rebia sacrificis abans del combat i es deia que apareixia al camp de batalla acompanyat per Bel·lona, una deessa guerrera diversament identificada com sa muller, germana o filla o cosina. També es deia que sa dona era Nerio. Marte va tenir dos fills amb Rea, Rómul i Rem. En l'art, hom presenta Mart com un guerrer armat i amb un casc crestat. També se'l presenta sobre un carro amb un escut i una llança anant a la batalla. L'escut simbolitza Roma, i segons la llegenda el seu escut caigué del cel per salvar els romans. El llop i la puput són sagrats per a ell. El mes Març i el planeta Mart estan anomenats al seu honor.













ISLAM

L'islam és una religió monoteista abrahàmica, fundada al segle VII. El 23% de la població mundial és fidel a aquesta religió. Totes les persones estan obligades a obeir tot el que posa al seu llibre sagrat, anomenat Alcorà. Algunes persones, ho prenen amb tant importància que son capaces de donar fins la vida per les seves tradicions. La simbologia de la guerra a l'islam, sempre ha sigut una persona creient a l'islam, amb un arma defensan del seves creences, vestit com ho posa al coran.












IMPERI HISPÀNIC

Periode comprés entre el 1580 i el 1640. En aquest periode la guerra es representava amb lluites de cavallers. Anaven pujats als cavalls com a símbol de noblesa, anaven vestits amb armadures de metall, perquè eren dures i els protegien i pesaven poc. Els que no eren nobles, lluitaven sense cavall i sense armadura. Portaven llances, arcs i espases de ferro, sovint molt pesades. Lluitaven dos bándols que cada un era simbolitzat amb la seva bandera. Estaven alineats per càrrecs i els menys importants socialment anaven al davant a les guerres.

















REVOLUCIO FRANCESA

Les causes de la propia Revolució Francesa (1789-1799) varen ser ben diverses. La burgesia tenia beneficis elevats, però el seu progrés topava amb les reglamentacions que interferien en el lliure comerç i la lliure producció. A més, l'ordenació estamental els impedia accedir al poder polítics. Animats per les idees il·lustrades, els burgesos demanaren canvis polítics. Per altra banda, l'aristocràcia, s'aferrava a l'antic model feudal. Dins d'aquest context, una crisi econòmica bastant greu estava present a França. Les condicions de vida dels camperols es van agreujar a causa de l'augment de càrregues feudals. Finalment, les finances del rei estaven en bancarota perquè l'artistocràcia no pagava impostos, tan sols el tercer estat. La participació francesa en la guerra d'independència dels Estats Units va fer que el dèficit fòra crònic. El símbol de guerra de la revolució francesa és la revolució de la gent del poble contra els alts estaments. La gent del poble agafa armes i surt al carrer a protestar i arremetre contra els alts càrrecs per tota la fam i injustícies que es provoquen, aconsegueixen matar al rei.














PRIMERA GUERRA MUNDIAL

La Primera Guerra Mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc entre 1914 i 1918 i en la que hi van intervenir les principals potències europees, però també altres països d'arreu del món. Vuit milions de morts, sis milions d'invàlids. França va ser el país més afectat, proporcionalment: 1,4 milions de morts i desapareguts, equivalents a un 10% de la població activa masculina, acompanyada per un dèficit de naixements. L'estancament demogràfic francès es perllonga, amb un envelliment de la població que només assoleix créixer amb la immigració. Aquesta última participa de la reconstrucció del país, el nord del qual està en ruïnes: cases, ponts, vies fèrries, fàbriques... Durant la Primera Guerra Mundial es cavaven trinxeres al llarg del front del camp de batalla per a protegir les tropes del foc mortífer de l'artilleria i les metralladores.El símbol d'aquesta guerra era el soldat amb l'arma ficat a la trinxera.













MUSSOLINI



Guerra, els postulats del Tractat de Versalles i la Gran Crisi de 1929 van sorgir els governs totalitaris, els quals busquen imposar el control i l'ordre en la seva Nació sense importar la llibertat ni els drets dels ciutadans . Es caracteritzen per tenir una política exterior agressiva, culte a la personalitat del líder i zero tolerància al que és diferent, o és oposició al règim.
Un dels grans totalitarismes d´Europa és la ideologia fascista que neix a Itàlia.
El seu fundador, Benito Mussolini, reprèn el nom de Fascio, símbol distintiu de poder i autoritat dels antics romans, per batejar el seu moviment que va consistir en el rescat de les virtuts del gran poble romà com a signe d'identitat i de superioritat davant de qualsevol poble d'Europa.


















HITLER

L'esvástica té una llarga història. S'utilitzava com a mínim 5.000 anys abans que Adolf Hitler dissenyés la bandera nazi. La paraula "esvástica" prové del sànscrit svastika, que significa "bona fortuna" o "benestar". El motiu (una creu en forma de ganxo) aparentment es va utilitzar per primera vegada en la Euràsia del Neolític, potser per representar el desplaçament del sol al cel. En els nostres dies és un símbol sagrat per a l'hinduisme, el budisme, el jainisme i el odinismo. És comú veure-la en temples o cases a l'Índia o Indonèsia. Les esvàstiques també tenen una història antiga a Europa, ja que apareixen en artefactes de cultures europees anteriors al cristianisme
A principis del segle XX, l'esvàstica s'usava molt a Europa. Tenia nombrosos significats. El més comú era un símbol de bona sort i auguris. No obstant això, al treball de Schliemann aviat el van continuar moviments völkisch, per als que l'esvàstica era un símbol de "identitat ària" i orgull nacionalista alemany.
Aquesta conjectura de l'ascendència cultural ària del poble alemany probablement sigui un dels motius principals pels quals el partit nazi va adoptar formalment l'esvàstica o Hakenkreuz (en alemany, creu en forma de ganxo) com el seu símbol el 1920
No obstant, el partit nazi no va ser l'únic a utilitzar l'esvàstica a Alemanya. Després de la Primera Guerra Mundial, diversos moviments nacionalistes d'extrema dreta van adoptar la esvàstica com a símbol. La associar a la idea d'un estat racialment "pur". Quan els nazis van obtenir el control d'Alemanya, les connotacions de l'esvàstica havien canviat per sempre. "Hitler va utilitzar la esvàstica com a síbol de lluita per la victòria de l'home de raça aria".














FRANCO


L'àguila present a l'escut de Franco noera un símbol original del règim, sino que ja era utilitzat a les armes dels Reis Católics. Aquesta era l'àguila de Sant Joan que Isabel la Catòlica va incorporar com suport al seu escut per la seva devoció per l'evangelista i va incloure una frase: «sub umbra alarum tuarum protege nos» (protegeixen's sota l'hombra de les teves ales). Va fer coronar a la reina de Castella el dia de la seva festivitat. Es va utilitzar una heràldica semblat a la dels Reis Catòlics, substituint les armes d'Aragó per les de Navarra i es va incloure la divisa Una, Grande y Libre. Franco utilitzà aquest símbol per fer entendre a totom que Espanya era unida a la guerra i només podia ser lliure i mai no estaria sotmesa. Les ales de l'àguila protegeixen la nostra nació i Espanya seria Una, Gran i Lliure. També la bandera de la falange representava la guerra, on es veien fletxes en un fons negre i vermell, el negre representava la polvora i el vermell representava la sang.













POSGUERRA

La postguerra és el període posterior a la guerra i es caracteritza per la crisi demogràfica, econòmica i social que ha causat el conflicte precedent. Era un periode de decadència on es presenciava cada dia sortida de gent de les grans ciutats, en busca de llocs on viure, trobar treball i trobar com alimentar a la seva familia. La guerra ho havia destruit tot i s'havien de buscar la vida. A Espanya se sol associar a les dècades posteriors a la guerra civil espanyola, mentre que a Europa usualment s'empra per designar l'època immediatament posterior a la Segona Guerra Mundial. L'inici de la postguerra està lògicament marcada per l'acabament de la guerra però el seu final es dilueix en el temps si continua la pau (si s'inicia un altre enfrontament armat, no es pot parlar ja de postguerra).El símbol de la posguerra era l'imatge de la fam i la destrucció que va crear la guerra.














ELS SIMBOLS DE GUERRA A L'ACTUALITAT

Avui día els avanços en armes han avançat molt. Antigament s'utilitzaven espases, però ara, hem sigut testimonis de llençaments de bombes atomiques, de soldats destinats en països de guerra amb les seves ametralladores i els seus tancs. Hem sigut testimoni de morts i fams, de nens obligats a lluitar i a matar a persones. Hi ha molt de perill perquè no sabem fins on poden arrivar algunes armes nuclears, ja que com no estem en guerra al primer món, no les poden llançar, no obstant, soldats de tots els indrets, acudeixen a països en guerra per enviar ajuda sanitària, i poden acabar morts o segrestats. Igualment que veiem en totes les pel.lícules d'acció i guerres tots els tiroteig, les armes i morts, hem associat totes aquestes imatges amb guerra, destrucció...

































jueves, 19 de enero de 2012

NAIXEMENT DE JESÚS


-Federigo Barocci - Naixement de Jesús - 1597















-Leonardo Da Vinci - Naixement de Jesús - 1481

















BAPTISME DE JESÚS


-Piero Della - Baptisme de Jesús - 1450
















Juan de Pareja - Bautismo de Jesús - 1667











UNA PARÀBOLA


-Pieter Brueghel el Viejo - La parábola del sembrador - 1557












ENTRADA DE JESÚS A JERUSALEM


-Pedro Orrente - Entrada de Jesús a Jerusalem - 1620













-Gioto - Entrada de Jesús a Jerusalem - 1302


















DARRER SOPAR


-Leonardo Da Vinci - La última cena - 1495











-Tiziano - La última cena - 1550



















MORT DE JESÚS


-Botticelli - Llantos de la muerte de Cristo con santos - 1490













En aquesta obra està representada la mort de Jesús. María agafa quasi sense forces al seu fill, Maria Magdalena li agafa els peus amb molta delicadesa, Joan Baptista acarona a la mare de Déu, trobem a San Jerónim, San Pau i San Pere, cadascú amb el seu objecte característic: la pedra, l'espasa i les claus.