El Museo Nacional D’Art de Catalunya comprèn totes les arts (escultura, pintura, arts de l'objecte, dibuixos, gravats, cartells, col·lecció de fotografia i col·lecció de numismàtica) i té la missió d'explicar un discurs global de l'art català, des del romànic fins a mitjan segle XX. En el cas de les col·leccions de romànic i de gòtic, aquest discurs ve marcat per la procedència catalana de gran part de les peces, malgrat que, concretament en el gòtic, es fa una comparació amb l'art d'altres procedències. Quant a la col·lecció de renaixement i barroc, les obres que la integren condueixen cap a un discurs més internacional, de la mà de grans pintors, com ara El Greco, Zurbarán, Velázquez, Cranach, Rubens... El fons del MNAC pertanyent a l'art de finals del segle XIX i les primeres dècades del segle XX, torna a estar constituït majoritàriament per exemples d'artistes catalans, que s'articulen en un discurs que explica el modernisme, el noucentisme i les avantguardes, sempre tenint en compte totes les arts.Un museu el fan les seves col·leccions, però, a banda de conservar-les i tenir-ne cura, també les ha de difondre, així com també ha de donar a conèixer tot allò relacionat amb la recerca, tant des del punt de vista de la història de l'art com de la museologia (conservació, restauració, documentació i difusió). Està situat al Palau Nacional del parc de Montjuïc, a Barcelona.
EL ROMANTIC
L'art romànic es desenvolupa a l'Europa Occidental del segle X al XIII, després de la descomposició de l'Imperi Carolingi.A part de les influències clarament romanes i de les noves tendències aparegudes a la Llombardia que havien anat experimentant amb noves formes i estructures inspirats amb els edificis que restaven, també hi ha una clara assimilació de modalitats orientals. Sorgeix en la societat feudal, regida per un sistema piramidal on el rei té un poder menys reduït a causa del foro nucli de poder que tenen els senyors propietaris de terres.El nou estil s'estengué ràpidament per totes les cultures europees mediterrànies, travessant els Alps cap els països del Rin i endinsant-se per tota la Península Ibèrica.
En un principi l'estil fou molt funcional i auster, utilitzant sobretot pedra trencada. A la nau s'aplicava la volta de canó, sense ornamentacions ni obertures. Molt sovint amb la porta d'entrada situada al cantó de migdia com a única obertura, amb escasses finestres de doble esqueixada. Només a l'exterior dels absis i murs s'hi ressaltava alguna lesena i arcuació cega. Les naus podien estar dividides per pilastres unides perarcs de mig punt.A finals del segle XI es produeixen canvis importants com les primeres realitzacions en pedra polida, l'ornamentació escultòrica de finestres, portals, capitells... Serà ara, al segle XII, quan esclata la construcció de les grans obres del romànic, amb pintures murals, enlairament de grans campanars, claustres... Però sempre limitats pels recursos arquitectònics que tant millorarà l'estil gòtic.
Alguns exeples d’aquest estil son :
-La catedral de Girona
EL GÓTIC
L'art gòtic és l'estil predominant a la Baixa edat mitjana europea, entre els segles XII i XIV. A l'Illa de França es comencen a construir les primeres catedrals gòtiques i, al segle XIII, el nou estil adopta un caràcter internacional difonent-se pel Sacre Imperi, Anglaterra, els regnes de la península ibèrica i de manera més autòctona als territoris que actualment conformen Itàlia.
l'Abadia reial de Sant Denis, edificada per l'abat Suger, conseller de Lluís VII de França, considerada com el primer monument d'aquest moviment. Aquest estil s'ha definit durant molt temps de manera bastant superficial, exclusivament per la utilització d'un dels seus elements, l'arc apuntat, al que sol anomenar-se ogival; però la utilització d'un element no pot definir un estil de forma global, es tracta d'un problema més ampli, d'una nova etapa històrica, una nova concepció de l'art i amb ell del món. Un element estructural, per important que sigui, no pot resumir un concepte global sobre la vida. Els nous edificis religiosos es caracteritzen per la definició d'un espai que vol acostar als fidels, d'una manera vivencial i gairebé palpable, els valors religiosos i simbòlics de l'època. La catedral es va a omplir de llum, i és la llum el que conforma el nou espai gòtic. Serà una llum física, no figurada en pintures i mosaics, llum general i difusa, no concentrada en punts i dirigida com si de focus es tractés, alhora que és una llum transfigurada i acolorida mitjançant el joc dels vitralls (o vitreaux), que transforma l'espai en irreal i simbòlic. La llum està entesa com la sublimació de la divinitat. La simbologia domina als artistes de l'època, l'escola de Chartres considera la llum l'element més noble dels fenòmens naturals, l'element menys material, l'aproximació més propera a la forma pura. L'arquitecte gòtic organitza una estructura que li permet, mitjançant una sàvia utilització de la tècnica, emprar la llum, llum transfigurada, que desmaterialitza els elements de l'edifici, aconseguint clares sensacions d'elevació i ingravidesa. Estava ple de finestres i vitralls de colors(vitraeux).
Alguns exemples son:
-L’Abadia reial de Sant Denis -La catedral de València
